Assessorament amb l’EAP

Dijous 27/11:

Descripció de l’activitat
Durant aquesta jornada, a més de continuar amb el procés d’observació a l’aula, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la reunió de la CAEI del centre. Aquesta reunió constitueix un espai clau de coordinació entre els diferents professionals, on es fa el seguiment dels casos més rellevants i es prenen decisions conjuntes sobre les mesures educatives i psicopedagògiques a implementar.

Un cop finalitzada la sessió, vaig mantenir una conversa amb l’especialista de l’EAP amb l’objectiu de compartir el cas que estic observant i presentar-li les primeres propostes i estratègies d’intervenció que començo a elaborar a partir de l’observació a l’aula. La trobada es va desenvolupar en un clima de col·laboració i interès, fet que va facilitar el contrast de la meva mirada inicial amb l’expertesa d’una professional externa al centre.

L’especialista va comentar que encara no havia pogut observar l’infant directament, però que tenia la intenció de fer-ho en les properes setmanes per oferir una valoració més completa. Tot i això, a partir de la informació compartida, va considerar que les propostes plantejades eren coherents i adequades, i va suggerir alguns ajustaments per millorar l’efectivitat de les estratègies, aportant matisos que no havia contemplat inicialment.

Objectius
– Comprendre el funcionament i la importància de la CAEI com a espai de coordinació del centre.
– Contrastar les primeres impressions i propostes d’intervenció amb una professional de l’EAP.
– Enriquir les estratègies d’assessorament a partir de l’aportació d’una mirada externa.
– Preparar amb més fonament la futura reunió amb la tutora de l’infant.

Reflexió personal
El treball en xarxa i la coordinació entre professionals són elements essencials en l’atenció a la diversitat i en la intervenció psicopedagògica. Tal com recull el model d’escola inclusiva, la resposta educativa als infants amb necessitats específiques requereix una mirada compartida i consensuada entre els diferents agents implicats (docents, equips d’orientació i serveis externs).

La participació en la reunió de la CAEI i la posterior conversa amb l’EAP m’han permès prendre consciència de la importància de contrastar les pròpies hipòtesis amb altres professionals, evitant mirades parcials o esbiaixades. Aquest procés de contrast no només valida la pràctica, sinó que la millora, aportant nous elements d’anàlisi i ajustament que repercuteixen directament en la qualitat de la intervenció.

Avaluació de la intervenció
La valoració d’aquesta actuació és molt positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que la trobada amb l’EAP ha permès validar les primeres propostes i reforçar la seguretat en el plantejament de les estratègies. Com a indicadors rellevants destaquen la coherència de les propostes, la qualitat de les aportacions rebudes i la sensació de major preparació per afrontar la reunió amb la tutora de l’infant. Aquesta experiència contribueix a una millor presa de decisions i a la possible reorientació de la intervenció si es considera necessari.

Observacions personals
A nivell personal, aquesta experiència posa de manifest la importància de la humilitat professional i de la disposició a revisar les pròpies idees. També s’evidencia la riquesa del treball col·laboratiu i la necessitat de disposar d’espais formals de coordinació que permetin compartir responsabilitats i mirades. Aquesta vivència reforça la coherència entre la teoria sobre el treball interdisciplinari i la pràctica real als centres educatius.

Entrada similar

Deixa un comentari