M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Divendres 21/11 i dilluns 24/11

Descripció de l’activitat
Durant aquesta primera setmana de pràctiques he iniciat la fase 1 del pla d’assessorament, centrada en l’observació i el primer contacte amb els infants implicats. Prèviament, havia mantingut una reunió amb la tutora de pràctiques per validar el pla d’intervenció i acordar que el focus inicial seria un infant concret. Tanmateix, en la primera trobada amb la tutora de l’aula, se’m va presentar un segon cas que no estava previst inicialment i que també requeria atenció psicopedagògica. Davant d’aquesta nova situació, es va consensuar que els primers dies es dedicarien a l’observació de tots dos infants per tal de valorar de manera global les seves necessitats i la seva dinàmica dins l’aula.

Per iniciar el procés d’observació de manera natural, vaig entrar a l’aula integrant-me en la rutina diària, evitant generar una sensació d’avaluació formal. Em vaig presentar de manera breu i propera, explicant que venia a col·laborar i donar suport. No vaig utilitzar cap instrument d’observació visible amb l’objectiu de captar el funcionament espontani dels infants.

Un cop a l’aula, vaig localitzar els dos infants i, abans de focalitzar-m’hi directament, vaig interactuar amb altres nens i nenes per generar un clima de confiança. Aquesta aproximació em va permetre observar la seva participació, la relació amb els companys, la resposta a les propostes de la mestra, el seguiment de les rutines i la regulació emocional. Paral·lelament, vaig intervenir puntualment per donar suport a la mestra quan va ser necessari.

Objectius
– Iniciar una observació sistemàtica i naturalitzada dels infants implicats.
– Conèixer la seva dinàmica dins l’aula i la relació amb iguals i adults.
– Detectar necessitats educatives i emocionals rellevants per al pla d’assessorament.
– Establir un primer vincle de confiança amb els infants.
– Recollir informació per orientar la posterior definició del pla d’intervenció.

Reflexió personal
L’observació naturalista en contextos educatius és una eina clau en l’avaluació psicopedagògica, ja que permet comprendre el funcionament real de l’infant en situacions quotidianes, sense la interferència que pot generar una observació excessivament estructurada. Tal com assenyalen autors com Bronfenbrenner, el desenvolupament de l’infant està profundament influït pel context, fet que reforça la importància d’observar-lo dins l’aula i en interacció amb el seu entorn habitual.

A més, la creació d’un vincle segur és un element imprescindible per a qualsevol intervenció educativa significativa, especialment en infants amb dificultats d’atenció o regulació emocional. Les petites intervencions de suport realitzades han permès iniciar aquesta relació, tot respectant el ritme i les necessitats individuals de cada infant.

Evidències:
– Registre mental de conductes observades durant les rutines diàries (entrada a l’aula, activitats dirigides, treball autònom).
– Interaccions espontànies amb els infants i observació de la seva resposta al suport individual.
– Col·laboració directa amb la mestra en moments puntuals d’acompanyament i regulació de la conducta.
(Totes les evidències han estat recollides respectant la confidencialitat i la privacitat dels infants.)

Avaluació de la intervenció
La valoració inicial d’aquesta fase és positiva. El grau de satisfacció és elevat, ja que s’ha pogut obtenir una primera visió global dels infants sense generar resistències ni incomoditats. La presència a l’aula ha estat ben acollida tant pels infants com per la mestra, i s’han establert les bases per a una intervenció posterior més específica. Com a indicadors rellevants destaquen el nivell d’atenció, la participació, la resposta al suport individual i la regulació emocional. Aquesta informació serà clau per prendre decisions i, si cal, reorientar el pla d’assessorament.

Observacions personals
Una de les principals dificultats ha estat gestionar l’equilibri entre observar i intervenir, evitant interferir excessivament en la dinàmica d’aula. També emergeix la necessitat de flexibilitat davant situacions no previstes, com la incorporació d’un segon cas. Aquesta experiència posa de manifest la importància d’una mirada oberta i ajustada a la realitat del centre, així com la coherència entre la teoria psicopedagògica i la pràctica educativa quotidiana.

*Evidència, mostra real de la intervenció realitzada al centre respectant la privacitat de les persones implicades i especialment dels infants.